Estimar els nostres rius

                       

Saps què hauria de fer el Punt Diari? Netejar tota la llera del Ter. M’entens? Mobilitzar els ajuntaments, les associacions de veïns, les entitats culturals, les escoles, els minyons escoltes... Poble per poble, des de les fonts fins al mar. A poc a poc, setmana a setmana. Si el diari es posés al davant de l’empresa, en parlés cada dia, publiqués les fotos, aquesta gran feinada tan necessària es podria fer en uns mesos. Al diari li aniria prou bé, perquè la gent el seguiria i se’l faria seu  i el compraria,  i al país encara més, que tindria un riu net. Que te’n sembla?

Érem, si no m’erro, al 1980 o 81. Qui em feia la proposta era en Gibert, el de la sabateria del mateix nom al carrer Nou, més conegut llavors per la seva implicació decidida en els viatges de malats a Lurdes, amb la confraria dels Dolors de la processó de setmana santa i, probablement, amb els manaies. Un ciutadà amb idees i empenta. Tenia tanta raó!!  La idea era bona, factible, enraonada, adient. El Punt Diari, gairebé acabat de néixer, necessitava implicar-se, liderar, fer propostes, ser útil, convertir-se en necessari. Algun dia us en parlaré de què havia de ser el Punt Diari. Penseu que els seus amos eren els lectors, agrupats en una cooperativa. Serà un altra dia.

En tot cas, en aquell moment no ens hi varem veure amb cor. Ja en miràvem de fer de coses, però no donàvem per tant. Fer un diari cada dia, distribuir-lo, trobar-li anunciants i subscriptors... Ho vam deixar per més endavant.

Ara recordo la idea d’en Gibert perquè acabo de llegir dues notícies que es complementen: per una banda els veïns de Ripoll han treballat voluntàriament i amb ganes, per netejar la llera dels seus dos rius, el Ter i el Freser. Per una altra, en Lluís Roure, que sap trobar nous arguments cada dia per a demostrar la filigrana del seu art pictòric, ha dedicat una exposició al Claustre de Figueres, que repassa el viatge del riu dels rius gironins, el Fluvià, des del Grau d’Olot fins al golf de Roses. Acompanyen al pintor de Vilademat, els seus amics el també pintor Josep Estarriola i l’escripor Joan Carreras. Amb el material que els tres han sumat editen un llibre únic que té com a tema el riu i els seus paisatges.

No me’n puc estat de rememorar aquell vell projecte d’en Gibert. I adonar-me de com es podia haver enriquit la idea – si l’haguéssim pogut dur a terme – amb aportacions de persones de la qualitat de l’amic Roure, que ben segur no hauria dubtat ni un moment de posar els seus pinzells privilegiats al servei de la idea de netejar el Ter de dalt a baix, amb tots els pobles de bracet per fer possible l’empresa.

Crec en la voluntat de la gent. I sempre m’ha sabut greu no haver pogut assumir el projecte cívic de fa tants anys.

Torna a l'ini