8 de juny del 2015

Tot té solució: algunes idees

Sí, ja ho sé. Ho entenc perfectament. Si ara em poso a parlar dels xiulets del Camp Nou em dedicareu una sonora xiulada merescuda. Quan llegiu aquest paper, probablement el Barça ja tindrà el triplet, ja l'haureu celebrat i ja l'estareu paint. Els xiulets s'han esvaït en l'oblit. Quedaran com una anècdota més de la final de copa, guanyada i gairebé oblidada. I si hem perdut a Alemanya... Perdoneu, no ho vull ni imaginar.

Però entenc que els amics de Madrid, els creadors d'opinió de Madrid, els polítics de Madrid, les persones de seny de Madrid, tinguin encara el cor dolgut pel que consideren una ofensa als símbols comuns. Demanen encara un càstig exemplar, contundent, definitiu. No queda clar qui s'ha de castigar. Però això té poca importància. Els seguidors del Bilbao i els del Barça, els dos clubs, la federació, els mossos, els serveis de seguretat, qui sigui, ha de ser escarmentat. I, en tot, cas, si les lleis no ho permeten, cal canviar-les immediatament. Mai més una xiulada antipatriòtica.
Havien proposat suspendre el partit, fer-lo jugar a porta tancada, clausurar el camp, posar sancions econòmiques... Jo ho tinc clar. Tenen poques possibilitats de fer callar els xiuladors. Però en tenen. Primera, poden prohibir que els dos equips causants de l'escàndol puguin jugar cap més final. Com? No ho sé, però poden organitzar la copa del Rei dels clubs que no xiulen. Que perdrien diners? Què hi farem. També tenen la possibilitat de conxorxar-se amb els àrbitres i assegurar-se que els dos clubs reis de la copa siguin eliminats casualment en les edicions que vénen. Als grans mals, grans remeis. El fi justifica els mitjans en qüestions d'alta política. Discretament, és clar. Un mal dia el pot tenir tothom. Però ja veig que són solucions de mal aconsellar. Cal guardar les formes.
Finalment poden decidir-se per una solució legal. A Madrid els agraden les lleis. En fan i en desfan cada dia. És el seu camp de batalla, el seu hortet, la seva especialitat. En viuen, de fer lleis: ara per als uns, ara per als altres. De lleis a mida se n'han fet sempre. Com ho poden fer? Molt fàcil: es deixa de celebrar la copa del Rei i es passa a jugar la copa. D'aquesta manera ja no cal la presència reial ni calen himnes extraesportius. Ho veieu? S'ha acabat el problema.
Com diu? Que això seria reconèixer que els xiulaires han guanyat? I què? Que els patriotes espanyols no ho poden acceptar? Com ho sap? I si fessin un referèndum per decidir-ho? Triar entre la vergonya de la xiulada assegurada i la tranquil·litat d'una competició sense connotacions polítiques.
Que no els agraden els referèndums? N'estan segurs? Podrien fer una consulta per saber si volen fer un referèndum... És una idea

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada