Si li he de dir la veritat espero que tinguem un resultat prou clar, que puguem
fer números fàcils després de les eleccions del 27. Sumar i restar. Ens han portat fins aquí, fins a unes eleccions
plebiscitàries, que és una mena d’invent
legal per saber què carai pensem els catalans sobre la futura relació
amb Espanya, malgrat no poder convocar el referèndum que caldria.
- - Això rai! Només ha de sumar els
sís i els nos.
- - Entesos, amic. Però com que ningú
haurà pogut votar ni sí ni no, la cosa es complica. S’hauran de sumar vots de candidatures diverses. Alguna de prou ambigua...
- - Jo, com gairebé tothom, ho tinc
clar: sumem el Junts pel sí i la Cup
per una banda i els altres per l’altra. La majoria guanya.
- - D’acord, en principi. Però, la
majoria de vots, com demanen alguns, o d’escons, com diuen els altres? I encara, em vol dir per quins set sous hem de
comptar les paperetes del Catalunya sí
que es pot com si fossin nos?
- - Deixi-m’ho pensar. En un referèndum es compten els vots; en unes
eleccions, els escons. Si jugues a la
brisca no et poden demanar que facis el recompte de punts com a la butifarra,
dic jo. Però si es dona el cas que es guanya – o es perd - de les dues maneres,
tot estaria més clar.
- - Estigui segur que els contraris al
Procés voldran comptar vots. On posa els
de Podem...?
- - Pel que fa als vots dels de Podem (i també els d’Unió i PSC), com que demanen un referèndum legal i pactat que de moment no
es pot fer, els hauríem de considerar
abstencions. Voten uns partits
que s’abstenen de decidir fins que es donin les circumstàncies ideals.
- - Si, home!
- - Ho veig clar: només es poden sumar
com a nos els vots del PP i de Ciutadans. Ep! Si és que fem unes eleccions plebiscitàries. Ja
li dic: comptar els que volen un referèndum legal i acordat com a vots negatius
seria tan erroni com comptar-los com a positius. No sabem què votarien si haguessin de triar
entre el sí i el no.
- - Vostè m’ho està posant molt
difícil.
- - Gens. Com que formalment són unes
eleccions, el que valen són els escons que treu cada partit, i els diputats
decidiran el que han de fer. Aquestes són les regles del joc que ens han deixar
jugar.
- - A Madrid estan espantats: han fet
que tothom ens avisi que ens faran fora d’Europa. Què en pensa?
- - El més lògic: Europa vol
tranquil·litat. Si no ens movem, contents. Si ens movem tenen un problema: qui
pagarà el deute d’Espanya? Ells, primer
de tot, volen cobrar. Una Espanya minimitzada farà fallida. Són faves
comptades. De manera que des de totes les instàncies es buscarà la manera
d’aconseguir o bé que ens quedem (amb un nou acord) o que assumim una part del
deute espanyol. De les dues maneres ens
mantenim a la U. E. Els interessa a ells, els espanyols els primers.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada