Sabeu?
Fins i tot em fa una mica de vergonya. Jo crec que als lectors del nostre diari
no cal parlar-los més del procés, de les votacions, de la manifestació de la
Diada... Si en queda algun que no està plenament convençut que el nostre país ens necessita
desesperadament per poder tirar endavant, no cal que li digui res. Deu tenir
unes conviccions a prova de bomba i no em veig pas amb cor de fer-li canviar el
criteri. Cadascú compra la premsa i mira
les televisions que vol. I sol triar els mitjans que li confirmen el que ja
pensava A mi m’agradaria poder publicar algun article – meu o dels molts
col·laboradors del Punt – a la premsa de Madrid. Només per si algú té el mínim
interès en entendre el que està passant.
Però
l’opinió dels contraris cada vegada es porta menys. La televisió pública
catalana, criticada sovint per parcial i
sectària, ha acabat essent un model de professionalitat. És ben normal que a
les seves tertúlies hi tinguin veu representants de les diverses opcions
ideològiques, amb força equilibri. Això, perdoneu, als mitjans estatals que
paguem tots, i als privats de Madrid que ves a saber qui paga, no passa. Si cal parlar del procés, conviden
els de sempre, contraris decidits a cap canvi en l’ statu quo territorial. Potser
hi enquibeixen algun català, però sol ser dels del morro fort: C’s, PP o
similars.
Els
demòcrates del País, tan progres com són, fa dies dedicaven una pàgina a
entrevistar ciutadans de Barcelona que tenen una bandera espanyola al balcó. . Ja
se sap que la notícia és que l’home mossegui el gos. Un reportatge humà,
d’actualitat, per saber com ho viuen això del procés, si tenen algun problema
amb els veïns, si se senten poc
apreciats... Interessant. De manera que van trobar quatre o cinc catalans amb
el balcó guarnit amb la bandera espanyola. El treball era honest. Bàsicament
tots deien que ningú els havia recriminat
la seva opció. De tota manera, em pregunto si no hauria estat més
informatiu per als lectors del diari que algú els expliqués com és que la
majoria dels balcons amb bandera hi tinguin la catalana, estelada o no.
Fa
dies que no hi passo, però recordo que temps enrere, al carrer Oviedo de
Girona, prop del grup Sant Narcís, s’hi
podia veure ben estesa una gran bandera espanyola. La persistència del símbol en aquell balcó
era una prova evident del ben veïnatge en matèria patriòtica. A mi no em calia anar a entrevistar ningú per
saber-ho. Pocs dies abans de la Diada vaig constatar que aquella bandera ja no
hi és. Veus? Sí que m’agradaria saber què ha passat. Però El País no m’ho deurà
pas explicar. En canvi, n’he trobat una altra de ben ufanosa a Santa Eugènia, prop de Can Ninetes. Me’n sento
content, de viure en un país lliure.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada