És l’hora de la feina

Sí, tots estem mirant els formatges dels resultats electorals, amb els colors de cada partit, fent les sumes i les restes. Però, sigui quin sigui el color predominant, cal recordar que la feina de veritat encara està per fer. I que l’hem de fer tots plegats, com el que som, un sol poble.

Que quina és la feina? Sembla mentida que m’ho pregunteu. Cal començar a negociar, des d’ara mateix, des d’ahir si es pogués. Hem de sumar totes les forces per negociar amb tothom el nostre futur d’acord amb els resultats. I d’acord amb tot allò que ja no és discutible. Som una nació, tenim dret a decidir com ens volem organitzar, amb qui volem pactar i què volem pactar.

Hem demostrat que el nostre futur ens interessa, i molt, a tots, amb una participació extraordinària en unes eleccions que no podien ser el que volien ser però que tampoc eren el que volien que fossin. El dibuix del formatge que tenim al davant és el nostre retrat, la nostra imatge explicada en xifres. És cert que té moltes lectures possibles, algunes interessades. Però n’hi ha una d’indiscutible: som un poble divers, plural, en què tenen cabuda múltiples maneres d’imaginar el futur. Però estem disposats a dialogar, a raonar, a discutir i a lluitar perquè aquesta diversitat pugui continuar convivint pacíficament i raonablement per assegurar un futur esperançador als nostres fills.

El que tu vas votar ahir diumenge, amic lector, ja no té importància. El que vaig votar jo, tampoc. Aportàrem la nostra pinzellada particular al gran quadre que representa la nostra realitat col·lectiva. Nostra, de tots. Ara és l’hora de defensar-la. Som com som, i no com voldrien que fóssim. Sobretot, som lliures per continuar creant-nos a nosaltres mateixos.

Catalunya s’ha forjat sempre així al llarg de la història. Som un país de pas, gresol d’identitats i de cultures. Les diferències ens uneixen i ens enriqueixen. Afrontem les dificultats i les tempestes amb el cor fort i l’esperança tossuda davant les incerteses i els problemes.

Mireu el formatge d’aquest matí. La nostra cara que es mostra nítidament al món. No podem permetre que ens la desfigurin interessos externs amagats darrere proclames suades i promeses imperials. Ens en podem sentir orgullosos. Som com ens ha fet el transcurs de la història, a patacades massa sovint, amb cops de sort algunes vegades, sempre amb l’esforç decidit del poble –un poble que mai ha estat igual, mai ha sigut el mateix, com el riu que passa cap al mar, amb aigua nova cada dia– construït a poc a poc sobre milions de voluntats individuals de millora, de creixement, de superació.

Som i serem un país d’oportunitats. Tenim l’oportunitat de ser un país consolidat i fort. Només depèn de nosaltres. Depèn de tu, de mi, dels que han votat com tu o com jo, i dels que han votat colors diferents. I dels que no han votat. No patiu. Votaran en la convocatòria vinent.

Torna a l'inici