—Doncs de què parlen?
—Perdoni, jo diria que, d'un temps ençà, ja li han canviat el nom. Ara en diuen, si no vaig errat, Día de la Hispanidad. És a dir, que, si de cas, estaven parlant de la raça hispànica. Si hi hagués races –cosa que els científics han posat en dubte de fa temps– hi hauria una raça hispànica, com hi ha una raça blanca i una raça negra.
—Deixi, deixi, no sigui incorrecte políticament.
—Ho veu? Res de races. La hispanitat és una qualitat –genètica?, política?, geogràfica?, filosòfica?, històrica?– que té la gent que en algun moment ha tingut alguna cosa a veure amb l'autoritat dominant a la península Ibèrica.
Dic jo, per dir alguna cosa.
Dic jo, per dir alguna cosa.
—A veure si ho entenc. Si algú prové d'una família que ha donat grans i nobles noms a la història d'aquesta terra és hispànic. Cisneros, pensant en el cardenal; Olivares, pensant en el comte duc; Díaz de Vivar, pensant en el Cid... Abderraman, pensant en el califa de Còrdova...
—Ep, cagada! No, no. Ens estem descuidant del més
important: cal, a més a més, que sigui un nom ben cristià.
I encara una altra cosa imprescindible: ha d'enraonar castellà. Tots els indis sud-americans, purs o de sang barrejada, són hispànics si han après alguna forma de llengua castellana. I els filipins, pel sol fet que algun avantpassat
la parlés.
important: cal, a més a més, que sigui un nom ben cristià.
I encara una altra cosa imprescindible: ha d'enraonar castellà. Tots els indis sud-americans, purs o de sang barrejada, són hispànics si han après alguna forma de llengua castellana. I els filipins, pel sol fet que algun avantpassat
la parlés.
—Ens estem fent un embolic. Els belgues i holandesos, que van tenir l'honor històric de pertànyer a la corona espanyola, no són hispànics?
—No. Ells són protestants. Prou volia el rei fer-los canviar d'idea i convertir-los
en hispànics. Però les coses van anar com van anar. Ells s'ho perden.
en hispànics. Però les coses van anar com van anar. Ells s'ho perden.
—Els deu saber greu... Però ho poden resoldre ara mateix. Només cal que es facin guàrdies civils. Immediatament tindran tots els drets d'hispanitat i el patronatge del Pilar.
—Ja veig que està de broma.
—Perdoni. No me n'he sabut estar. Però, bromes a part, pensi que deu haver-hi algun motiu per triar com a patrona una verge tan aragonesa. Faci memòria: la bandera era l'aragonesa; la patrona, aragonesa... Es veu clar l'intent
del nacionalisme espanyol més ranci d'apropiar-se símbols aragonesos.
del nacionalisme espanyol més ranci d'apropiar-se símbols aragonesos.
—De tota manera jo avui faré festa. Tot això que tinc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada