Aquest any els
escolars tenen sort El calendari els dóna unes vacances que s'allarguen fins al
dia 11 de gener. Un parell de dies de propina aparent. Com que el dia de tornar
a escola és, de sempre, el dia 8, i el dia 8 cau en divendres, el bon seny ha
permès que guanyin un dia, que amb el cap de setmana són tres. Ja he sentit
pares que es queixen. Que estan desesperats. Què en faran de la mainada tants
dies? El problema, que sempre és greu quan no hi ha escola, aquest any s'allarga.
Rondinen, es queixen dels mestres, malparlen de les autoritats, lloguen
centenars de cintes de vídeo amb dibuixos animats i altres variants de
distraccions pacífiques. Quantes vacances! Però tot plegat no és res. Un dia de
propina i prou. El que passa és que els pares s'han acostumat a fer servir
l'escola de guarderia. I quan els falla la guarderia ja no saben què fer. La
societat demana a les autoritats que trobin solucions a un problema fictici Un
problema creat a casa mateix. Quan les famílies tenien avis i àvies, i tietes
sovint, a casa tot era més fàcil. Quan les famílies tenien fills de totes les
edats, i els grans es feien càrrec dels petits de forma ben natural, tot era
més fàcil. Hem anat cap a la família mínima. A Barcelona ja mor més gent que no
pas en neix. Si ho mireu bé, això no pot pas funcionar de cap de les maneres.
Ni quan els fills van a escola ni quan són a casa. Ja sabem que el dia que ens
toqui jubilar-nos, els que tinguin feina, els joves, no seran prou per mantenir-nos.
I també donarem la culpa de tot a les autoritats. De fet, si estem disposats a
pagar-ho bé, qualsevol Administració ens resoldrà els problemes: ens tindrà
guarderies perpètues, que no tanquin mai, residències de vells on
aixoplugar-nos el dia de demà, i el que convingui. Però tot això val molts
diners. I a l'hora de pagar els impostos, també rondinem de les autoritats. Es
ben clar: el que ens agradaria, el que demanem inconscientment, és allò de
tenir la dona borratxa i el vi al bot. Que ens ho donessin tot sense haver de
pagar res. Com que som a les festes de Nadal, tan casolanes, us recomano que hi
penseu, que penseu en l'avi i en l'àvia, en el fill que pot venir i en tot allò
que representava una família. O que continueu rondinant...
Article publicat a l'Avui el 1982
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada