En David Pagès Cassú està preguntant a gent de certa edat dels Països Catalans què els ha ensenyat la vida. Es proposa aplegar les respostes i fer-ne un llibre. La meva resposta ha sigut aquesta. No us vull fer esperar per llegir-la. Podria molt ben ser que, quan el llibre de l'amic Pagès surti al carrer, la meva resposta ja seria una altra. Ja en parlarem llavors +++
Quan em vas fer la pregunta, ¿què t’ha ensenyat la vida? , la primera
resposta que em va venir al cap va ser: no
m’ha ensenyat res.
Però et vaig prometre que hi pensaria.
He recordat un conte de Kafka que vaig trobar en un aplec de narracions seves. Creia
recordar que se’n deia La màquina de
tortura. No en facis cas. L’he trobat al cap dels anys amb el títol de La colònia penitenciària. Fou la primera
història de Kafka que em va semblar entendre. I em serví de desllorigador per
interpretar les altres. Havia arribat a pensar que no l’hagués somniat. De vegades passen aquestes coses.
T’explico el que en recordo. Si de cas el pots
trobar fàcilment a internet ara mateix.
Els condemnats d’una colònia penitenciària no
saben de què se’ls ha acusat però sí que saben que han estat declarats
culpables. Un dia, quan els toca, són
lligats a la màquina de tortura – els detalls de la qual t’estalvio – que té la
funció d’escriure amb doloroses punxades, a l’esquena del condemnat, la
sentència. A poc a poc, lentament, cal·ligràfic ament. Fins que és capaç, només
pel dolor que sent de les ferides, de llegir-la. Quan sap perquè mereix la
mort, mor.
Llavors, dic
jo, què els haurà ensenyat la vida, als condemnats? Que, com diuen els catòlics, es ve al món a
patir?
La veritat, la meva veritat, és una altra.
Suposo que la meva vida, com la de tots, m’ha ensenyat a viure, potser a
sobreviure, a benefici d’inventari, per l’espècie, pel país, per la família.
Però, és clar, sé prou bé que, al final, no em servirà de res, quan s’acabi. De
manera que torno al començament.
Que què m’ha ensenyat la vida? Doncs, res.
Potser
perquè no es tractava d’això. Qui t’ha dit o què t’ha fet pensar que som al món
per aprendre alguna cosa?
A la vida, l'aprenentatge és constant. Això la fa apassionant. Quan dic, avui, se que obro la capsa de les sorpreses.
A la vida, l'aprenentatge és constant. Això la fa apassionant. Quan dic, avui, se que obro la capsa de les sorpreses.