President David

Els anys!!  I la memòria, és clar.
Fa unes setmanes em trucava l’amic David Marca. Estava escrivint un article – que vareu poder llegir al diari del 10 de juliol  – i no recordava com es deia un capellà protestatari que s’havia plantat davant la Generalitat... En fi, casualment, jo sí que recordava el nom: era en Xirinacs.  Sembla ser que el mossèn  va visitar el president Tarradellas el  mateix dia que nosaltres li anàvem a presentar els primers exemplars del Punt-Diari. Ho he llegit a l’article d’en Marca i no gosaria pas contradir-li el record. A mi la presència del mossèn se m’ha esborrat.

Sí que tinc clara una fotografia en la que se’ns veu amb en Jordi Negre, en Just i el mateix Marca  regirant les pàgines dels diaris, amb la figura del President al darrera. Ens acabava de fer notar que a la col·lecció que li dúiem hi mancava un número.  I comprovàvem que era ben veritat. Més ben dit, que l’havíem saltat sense voler.

La memòria i els anys. En David recorda que hi era com a president d’Hermes.  Per ser ben fidel a les coses havia d’haver escrit president d’Edicions Comarcals, empresa fundadora del Punt Diari. En David va continuar formant part del Consell d’administració  d’Edicions Periòdiques de les Comarques i també d’Hermes Comunicació. Al despatx de Tarradellas hi havia el president d’Edicions Comarcals, l’amic David, que ho era per una decisió presa per quatre persones, en Marca, en Just Casero, en Quim Pla i jo mateix. La veritat és que va ser una decisió improvisada. Com que ens calia un nom per acabar d’omplir els papers oficials, ens reunírem i vam votar.  En Marca va tenir dos vots (el seu i el meu); en Pla dos més (el d’en Just i el seu). Quedàrem perplexos. Però en David ho va resoldre ràpid. Saps què, va dir a l’amic Pla, fem-ho per edat. Tu que ets més gran seràs president.  No hi enteníem res. Més gran en Pla? Quants anys teniu? Naturalment en Marca li passava molt anys a en Pla. Així, seré jo el president i tu siguis el vicepresident. I es va acabar el problema.  Va mantenir-se com a  directiu del diari, passant per totes les empreses titulars del Punt, fins a l’entrada de l’actual propietari.

Jo diria que és diferent que una empresa de comunicacions es digui Edicions Comarcals o que es digui Hermes. El nom indica les intencions. Les d’Edicions Comarcals no són gens amagades; les d’Hermes, si mirem el nom a wikipèdia, es fan més críptiques. Llegeixo: “En la mitologia grega, Hermes era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.”

Algú recorda quina era la idea del que batejà l’empresa? Potser l’amic David ho té al cap.

Torna a l'inici