És la guerra. I
a la guerra tot s’hi val.
Comencem a
l’altra banda del mar. A Síria, bombes de gas sarin, atribuïdes al govern pels
que han de justificar les seves bombes. A Egipte, estora de cadàvers coptes
per esperar la visita del papa de Roma. A
Estocolm, a Londres. A Alemanya, rebuda explosiva a l’equip local per alterar
el calendari de la Champions... Ho deixo aquí, però tornaré a la Champions.
Paciència.
A casa, ofensiva
contundent contra el secessionisme casolà. El TC és com una metralladora
escopint anulacions de lleis, amenaces, suspensions Els alts tribunals
inhabiliten i branden el pal de las multes a tort i a dret, a polítics i
societat civil, amb el bastó gros de la presó sempre a punt. Els inspectors
d’hisenda, reforçats convenientment, passen el rascle amb una eficàcia
desconeguda pel sofert teixit empresarial català. Els serveis secrets, i els no
tan secrets, excaven galeries de dubtosa legalitat sota els peus dels nostres
homes públics per aflorar els excrements acumulats de decennis o fabricant-ne a
mida de les necessitats. Els
pressupostos escanyen una mica més les inversions necessàries sabotejant
de fet la competitivitat de la nostra producció. També ho deixo aquí.
I el Barça? Què
me’n dieu del Barça? Ja deveu entendre que és un dels portaavions de la nostra
flota. Potser el més potent. Us expliqueu la trajectòria erràtica, poc definida,
que porta?. Què crieu que li passa? És que un dia són els millors i l’endemà
semblen ineptes? Perquè creieu que plega en Luis Enrique després d’uns anys
d’èxit evident?
Aquest any,
esteu-ne segurs, anant molt bé, serem campions de Copa. La feina que tenen per
no guanyar la lliga!! I no la poden guanyar. L’equip dels independentistes no
pot tornar a guanyar. Des de Madrid faran el que calgui, per terra mar i aire.
Penseu en els àrbitres? Potser sí. Però la mare dels ous és sempre a fora del
camp: hisenda, federació, tribunals...
Cal pactar per sobreviure. La lliga pel Madrid. La Champions per ves a saber
qui, potser també el Madrid. El Barça va regalar el partit de París i va voler
salvar l’honor amb un bon resultat a Barcelona. Un inesperat cop de sort el va
classificar contra tot pronòstic. Ben
segur que va haver de demanar perdó. Va fer propòsit d’esmena i va complir a
Torí. Es retira. No ha de fer-se veure. Aguantar.
On s’és vist que
els que han de perdre la guerra guanyin ni que sigui una copa de futbol. Cal
vinclar-se com els joncs i esperar que passi el temporal. Ja ens tornarem a
embadalir amb el jóc diví dels blaugrana. Quan es pugui, sense ofendre els
poderosos.
Tàctica de
guerra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada