Fa uns mesos llegia que les autoritats educatives del país
havien acordat que els nostres infants necessitaven treballar més en algunes
assignatures – per dir-ho en termes que ens entenguem -, sobretot les
matemàtiques i l’anglès. Em va semblar
molt bé. Ara, perdoneu, ningú deia qui seria l’encarregat de reforçar aquestes
matèries a les escoles. Cal entendre que serien els mateixos mestres? És que
els nostres sacrificats mestres, que tenen prou dificultats per fer aprendre a
llegir i escriure, a fer quatre operacions i a raonar amb una mica de lògica
els nostres menuts, trobarien temps i – sobretot – tindrien els coneixements
necessaris per assumir amb èxit les noves exigències curriculars?
Era una pregunta retòrica. Ja ho devíeu pensar. Jo sempre m’he preguntat com és que calen uns
estudis especialitzats per ser professor d’educació física, o per impartir
música, fins i tot per ensenyar religió, i en canvi qualsevol mestre
generalista està plenament capacitat per
fer entrar el raonament matemàtic al cap dels seus alumnes. No us ho heu preguntat mai? Pel que fa als idiomes, sí que es demana una
preparació específica. Ara, esteu segurs que tenim un planter d’especialistes
en anglès suficient per a tota la xarxa educativa?
He explicat més d’una vegada que, als anys cinquanta, l’institut de Girona va fer un intercanvi
d’alumnes amb el licée de Perpinyà. Vaig constatar una cosa: tots els nois de
Perpinyà sabien parlar espanyol amb fluïdesa; cap dels alumnes gironins era capaç
de mantenir una conversa en francès. I,
de francès, n’estudiàvem!! Probablement nosaltres sabíem més verbs
irregulars que ells, més gramàtica. Però ells havien après a parlar en
castellà.
Vaig cada setmana a unes classes de conversa en francès que
organitza l’Ajuntament. Les imparteix una professora jubilada. És francesa i va estudiar a França. Havia
treballat en una gran escola gironina. En un moment determinat, va arribar l’ordre d’introduir
l’anglès a les aules. Decisió assenyada. La direcció va estudiar la situació.
Sí, a l’escola tenien una mestra que sabia parlar l’anglès. No en tenia pas cap
títol, però el sabia. Que qui era? Doncs la senyoreta francesa, que l’havia
après a l’escola del seu país.
No ens desanimem. S’ha entès que calen més matemàtiques i
més anglès a les aules. S’ha decidit millorar la preparació dels mestres. Santa
paraula!! Cal aconseguir que al magisteri hi entrin els millors, els més ben
preparats. Quan jo vaig fer magisteri es va donar entrada a la normal a
estudiants que només tenien el batxillerat elemental. Fins aquell moment
exigien el superior. Va ser una mala decisió, al meu entendre. L’estem pagant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada